Michelangelo Antonioni

}} Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.

Realitzà una catorzena de llargmetratges, des de ''Cronaca di un amore'', de 1950, fins ''Identificazione di una donna'', del 1982. Encara que després va participart en algun altre projecte, i que, segons més d'un crític, va «llogar» el seu nom pel film ''Destinazione Verna'' de 1999, es pot ben dir que els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida va abandonar del tot el cinema. O, potser el cinema l'havia abandonat a ell.

Premiat a festivals com Cannes, Berlín i Venècia, la seva obra es caracteritza per un estil formal molt singular, lent i elegant. Pel que fa a la temàtica dels seus films destaca de forma recurrent la seva obsessió per la dificultat de comunicació de l'ésser humà («La incapacitat d'expressar sentiments és la tragèdia de l'home modern» Antonioni ''dixit''). Tot i que les seus primers films són de la dècada del 1950; amb la seva pel·lícula ''l'avventura'' (1960) comença el «fenomen antonioni»: geni per uns i farsant per altres (com molt bé deia Carlos Saura).

De la seva filmografia destaca la trilogia de la soledat i la incomunicació (''L'avventura'', ''La notte'' i ''L'eclisse''); la mítica ''Blow up'', que fou la seva primera pel·lícula en anglès (obra de culte); i ''The passenger'' (professione: reporter) la seva última gran pel·lícula amb un final tècnicament memorable, i rodada en part a Barcelona i Andalusia.

Fins a la seva mort el 2007, Antonioni era un dels gegants de la cinematografia mundial que romania en vida, juntament amb el suec Ingmar Bergman, el francès Jean-Luc Godard o el portuguès Manoel de Oliveira entre d'altres. És particularment dramàtic, cinematogràficament parlant, que el traspàs d'en Bergman es produís el mateix dia, unes hores abans de la del seu amic, company i col·lega. Proporcionat per Wikipedia