Salvador Moreno Manzano

Salvador Moreno Manzano (Orizaba, Veracruz, 1916 - Ciutat de Mèxic, 7 de juny de 1999) fou un compositor, historiador de l'art i pintor mexicà molt vinculat a Catalunya.

Deixeble de Carlos Chávez, vingué a Barcelona atret per la fama de gran pedagog del compositor Cristòfor Taltabull, de qui va ser també deixeble destacat.

La seva òpera ''Severino'' (1961), sobre llibret de Joao Cabral de Melo, va significar el debut del tenor Plácido Domingo al Teatre del Liceu de Barcelona (1966). Com a músic són molt conegudes les seves cançons asteques, que la soprano Victòria dels Àngels programava molt sovint als seus recitals. També posà música a diversos poèmes del seu amic Rafael Santos Torroella.

Va fer també una gran tasca estudiant artistes catalans que treballaren a Mèxic, com els romàntics ''El pintor Pelegrí Clavé'' (1966) i ''El escultor Manuel Vilar'' (1969), així com del pintor ''pompier'' col·laborador de Porfirio Díaz ''Antonio Fabrés'' (1977), llibres publicats per la Universidad Autónoma de Mèxic, de la que ell era investigador especial.

Prologà el llibre del seu amic Francisco de la Maza, ''La erótica homosexual en Grecia y en Roma'' (Oasis, México 1985).

Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, al seu discurs d'ingrés catalogà la col·lecció d'escultura d'aquesta entitat (1983).

Com a pintor destaquen les seves subtils aiguades de natures mortes, molt influïdes per l'obra del seu amic Ramon Gaya. Proporcionat per Wikipedia