Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el ''Palimpsest Ambrosià,'' informa que el ''Pseudolus'' va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària.

L'erudit Varró li atribueix 21 comèdies. L'argument d'aquestes no és original, sinó que Plaute s'inspira en el ric repertori de la nova comèdia grega, fins i tot ell mateix ens diu el nom de l'autor que imita:

{|class="toccolours" cellpadding=2 rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|Versió original !! bgcolor="lightsteelblue"|Versió en català. |- | nunc quod me dixi velle vobis dicere, dicam: huic nomen graece Onagost fabulae; 10 Demophilus scripsit, Maccus vortit barbare; Asinariam volt esse, si per vos licet. | El que us he dit fins ara, de bon grat ho diré: El nom d'aquesta comèdia en grec és "Onagost"; la va escriure Demophilus, Macius (''Plautus'') la bolcà al llatí; vol que es digui "Asinaria", si no us importa. |- |}



La trama de les comèdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: l'acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d'una noia. La disputa es resol a favor d'aquell que ha fet més mèrits per merèixer-lo.

En les comèdies plautines, els personatges principals pateixen un seguit d'entrebancs per a aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l'amor entre dos joves: per culpa d'un rival (ex. ''Miles Gloriosus'') o pel deler de guanyar diners que té l'amo de la noia (ex. ''Pseudolus'') o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces (ex. ''Cistellaria''). Sovint, l'adversitat es resol gràcies a l'''agnitio'', és a dir, el descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta ser una ciutadana lliure. No és estrany que sigui familiar d'algun dels personatges principals de la comèdia. Queda palès, llavors, que la noia ha estat segrestada per malfactors o pirates i que ha viscut com una esclava (ex. ''Poenulus''). Totes aquestes situacions tòpiques procedeixen majoritàriament de comèdies de Menandre que Plaute combina hàbilment per crear noves obres: aquest procés es coneix com a ''contaminatio''.

Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare i Molière. La pel·lícula ''Golfus de Roma'' va parodiar dues d'aquestes comèdies, ''Miles gloriosus'' i ''Pseudolus''. miniatura|Plaute Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 8 resultats de 8 per cerca 'Plautus, Titus Maccius.', hora de la petició: 0.02sec Refinar resultats
  1. 1
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1974
    Llibre
  2. 2
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1970
    Llibre
  3. 3
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1970
    Llibre
  4. 4
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1965
    Llibre
  5. 5
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1970
    Llibre
  6. 6
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1961
    Llibre
  7. 7
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1962
    Llibre
  8. 8
    per Plautus, Titus Maccius
    Publicat 1961
    Llibre